• La Dona d’Aigua

La dona d’aigua

La peça és obra de l’artista vilafranquina Dolors Sans i es va estrenar oficialment l’1 de juny de 2002. Aquest nou element del bestiari popular català reprodueix una dona d’aigua a sobre d’un cap gros o cullerot. La nova figura és molt innovadora dins d’aquest sector, ja que fins ara no hi havia, en tota Catalunya, cap element similar. Tècnicament la peça fa gairebé tres metres d’altura i la pot portar una sola persona. La dona d’aigua té unes grans ales a l’esquena i el cullerot disposarà d’un mecanisme per llançar aigua per la boca. Tot el conjunt està fabricat amb resina de polièster i alumini i pesa uns 30 quilos. L’Associació Grallers de Bellvei ha impulsat la construcció d’aquest nou element festiu. En l’any i mig que fa que existeix la peça ja ha protagonitzat diverses sortides en festes majors com la de La Mercè a Barcelona, Calafell, Miravet, El Vendrell i Valls.

El mite de les dones d’aigua

La nova peça s’ha inspirat en el mite de les dones d’aigua. És un element de la mitologia popular catalana que apareix en moltes llegendes i rondalles, en textos cultes com ara els de Mossèn Cinto Verdaguer i en històries orals que s’expliquen al voltant de rieres i torrents. Les dones d’aigua són una mena de fades de les aigües, amb forma de donzelles molt joves que no envelleixen mai, tenen llargues cabelleres i sovint porten ales com les de les papallones. En el cas de Bellvei, la figura ha anat acompanyada de la creació d’una llegenda que dóna sentit a la peça. L’editorial Cossetània ha editat el conte infantil La dona d’aigua i en Jepet, amb text de Manel Sastre i Magí Mañé, grallers de l’associació i il·lustracions de la mateixa constructora de la peça, Dolors Sans. El conte explica la llegenda en la qual un jove queda enamorat de la noia.